Clínic – Almirall – Onsanity

qqqqCAPSBE i Hospital Clínic, amb el suport d’Almirall proposen a Onsanity la creació i la implemenació d’un model de formació que tingui als professionals com a protagonistes de prinicipi a fi.

El model coLeaerning s’ha d’aplicar a la creació de mòduls de formació sobre habilitats no tècniques, i els propis professionals s’han de fer càrrec de preparar els continguts i d’impartir les sessions.

S’han d’aplicar estratègies de codisseny que promoguin la implicació del professional i el seu apoderament com a autogestor dels processos associats al coneixement.

Recerca per innovar en formació

dddddddddd

Proposta d’article

coLearning és un projecte d’innovació-recerca que té com a finalitat desenvolupar models i tècniques, que més enllà de la formació individual de les persones, pretén donar lloc a la formació com a equip dels col·lectius de professionals de salut. Així doncs, l’aprenentatge en format col·lectiu, continuat i significatiu ha de promoure tant les capacitats personals com la intel·ligència col·lectiva.

En el projecte coLearning es dissenyen eines i recursos per facilitar una formació orientada al redisseny dels processos i a promoure una cultura participativa en el centres de salut.

El coLearning requereix eines de participació que permetin entre altres:

  • Compartir opinions
  • Expressar punts de vista
  • Avaluar en temps real les aportacions dels participants.

 

Assaig experimental 1r prototip CAPSBE.

A Producció

A la primera fase del projecte, 6 professionals (2 per centre), han desenvolupat amb el suport d’un equip d’experts en disseny, els 6 Mòduls de contingut per a ser utilitzats en la modalitat de coLearning. Aquest grup de persones s’anomena Equip de producció.

La producció ha estat el resultat d’un procés de co-creació en el que primer s’han triat els temes a treballar en la modalitat coLearning i després s’han creat els continguts i les preguntes de consens. Els mòduls de coLearning han estat assajats entre els membres de l’equip de producció.

B Aplicació i pla experimental

El pla preveu realitzar als centres de CAPSBE, Casanova, Les Corts i Compte Borrell, 6 sessions de coLearning:

Sessió 1

La primera sessió ha tingut per objecte aterrar el model, veure que funciona i aprendre tots plegats sobre la implantació del co-learning. A cada centre s’ha aplicat un dels 2 mòduls creats pel professionals de l’Equip de Producció pertanyents al centre en qüestió.

La conclusió de les 3 implantacions del primer mòdul, és que el model és operatiu i que s’ha de millorar la posada en escena, explicar bé el sentit del que s’està fent i també s’han d’afinar bé les preguntes per tal que no generin dubtes.  Una primera sessió sempre ajudarà a posar a prova les preguntes i el contingut.

Sessió 2

La segona sessió incorpora les propostes de millora sorgides de la primera sessió i es passen 2 enquestes:

Sessió 3

Abans de la 3ª sessió l’Equip de Producció  fa una dinàmica tipus focus group (repartida en 3 reunions al final de cada sessió) per a valorar l’experiència de la 2ª sessió a cada centre, i proposar els objectius de millora i de recerca.

La proposta de millora que ha sorgit consisteix a estudiar la viabilitat d’estendre el model coLearning cap a l’àmbit de les propostes i la cultura participativa. Les sessions que ara mateix s’han dissenyat serien les sessions tipus A, mentre que les sessions B serien les que es farien a continuació per aportar idees de millora en cada tema de coLearning a partir del consens obtingut. Si fos viable fer aquestes sessions tipus B caldria:

  • 1. Redactar després de cada sessió de coLearning un document amb conclusions “Discurs consensuat sobre el tema”, resultat de les opinions expressades per la majoria dels participants de cada centre. Aquest document es faria arribar per e-mail als participants com un document de treball en la convocatòria de la sessió tipus B.
  • 2. Convocar la sessió B de treball demanant l’aportació de  propostes de millora per part de tots els participants del centre. Aquestes aportacions s’haurien de fer mitjançant una eina TIC ad hoc.
  • 3. Explorar la viabilitat de disposar d’una eina del tipus “Bestidea” per a promoure la participació de tot el col.lectiu en les iniciatives d’innovació. L’eina hauria de permetre aportar idees i votarles a posteriori en la sessió de coLearning tipus B per a triar les millors.
Sessió 4 a 6

A les sessions 4ª a 6ª el disseny del que s’observa, pregunta i/o mesura s’haurà de pensar en funció de com evolucionin les prèvies. Alguns dels aspectes a valorar son:

Et veureis en cor de preparar el contingut per una sessió de coLearning?
Acceptarien que es fessin les sessions trencant l'anonimat?
Creus que el coLearning pot contribuir a passar a les accions de millora?

c Anàlisi dels resultats

Resultats de la primera sessió de cada mòdul.
1 Visita conjunta. Les Corts. 2 nov. 16
2 Demanda aguda. Borrell. 25 gen. 17
3 Jornada del pacient. Casanova. 11 jul. 16
4 Fronteres professionals. Les Corts. 12 gen. 17
5 Pacients crònics. Borrell. 14 oct. 16
6 Seguretat del pacient. Casanova. 22 des. 16

Recomanacions als moderadors.

capsbe-sessio-1-jul16

Històrica sessió de coLearning de l’11 de juliol de 2016 al CAP de Casanova, l’Elisenda Sant i en Miquel Prats moderant el consens sobre el mòdul “Jornada del Pacient”.

En el coLearning els moderadors/es juguen un rol central. Poden ser o no els autors del contingut, pero en qualsevol cas són les persones que presenten i animen el debat.

Òbviament no hi ha una manera única de moderar o dirigir la sessió de coLearning que depèn molt de l’estil personal. Dit això, aquestes recomanacions poden ser d’utilitat:

0. “Poli bo poli dolent”

L’ideal és partirse la feina de moderar entre 2, un fa la tasca més formal i l’altre s’encarrega d’animar el debat provocant, si cal, als potencials participants.

1. Abans de començar.

Necessitem que funcioni el projector, que hi hagi wifi a la sala i que la gent porti tableta o mòbil. Si no hi ha wifi la gent haurà de fer servir el seu propi accés a dades. ( L’aplicació consumeix poquíssimes dades)

2. La gent arriba i comença a accedir a l’aplicació de consens.

La gent va arribant a la sessió de forma gradual, i a mesura que entren se’ls dóna el nom-password si és el primer cop (que facin una foto) o se’ls recorda que l’han de recuperar si ja ho han fet abans. Els que ja ho han fet poden ajudar els altres.

Es demana que “no” es responguin encara les preguntes. Segurament hi haurà qui no podrà esperar. Paciència.

3. Quan ja hi ha prou gent es presenta el tema a debat. 

El moderador “poli bo”, fent servir el power point dedica no més de 5-6 minuts a presentar el tema.

S’explica com funciona el model de preguntes de consens. Bàsicament el fet que una vegada s’ha votat la resposta i com a conseqüència del debat es podrà modificar, si es vol, el sentit del vot de cada pregunta i així obtenir major consens. De fet el resultat del consens és el que aprenem junts.

Es comencen a respondre les preguntes. El moderador projecta les respostes (amb password d’administrador) i a mesura que es veuen els resultats de la participació es comenten. Convé anar directes als temes en els que no hi ha consens i si és el cas veure si hi ha divisió d’opinions per grups de professionals.

Recordeu que hi ha dos coses a comentar:

  • El sentit de la resposta col.lectiva, cap a un costat o cap a l’altre
  • El grau de consens en la resposta.

S’encoratja a tothom qui ho vulgui a defensar i argumentar el sentit del seu vot, sobretot quan hi ha diferències notables en els punts de vista dels participants. Això és el que ajuda realment a aclarir els conceptes. Aquí el rol del “poli dolent” és crític.

4. Concusions.

El moderador abans de que la gent comenci a marxar presenta les conclusions de la sessió.

Si és el cas, no deixar marxar sense respondre les enquestes de recerca.

Pacients crònics.

Gestió dels pacients amb patologies cròniques.

Davant del progressiu envelliment de la població, es produeix un increment de problemes de salut amb més fragilitat i complexitat, es planteja la necessitat d’adequar l’oferta assistencial i optimitzar els recursos dels professionals sanitaris del centre. Discutir que es pot fer per a millorar l’eficiència en la gestió dels pacients crònics.

Presentació   |    Preguntes-Consens    |     Guia

Demanda aguda.

Gestió de la demanda de visita urgent.

Davant la gran demanda d’atenció immediata per simptomatologia aparentment banal, es planteja la necessitat d’adequar l’oferta assistencial i optimitzar els recursos dels professionals sanitaris del centre. El consens-debat té per objecte discutir que es pot fer per a millorar l’eficiència en la gestió de les visites urgents i com es tramiten des de la UAC.

Presentació   |    Preguntes-Consens   |     Guia